Homeopatia


El nom HOMEOPATIA va ser introduit per Samuel Hahneman (1755-1843), a partir de dues paraules gregues: homoios que vol dir “semblant” i pathos“patiment”“HOMEOPATIA” vol dir “patiment similar”, concepte que ja va introduir Hipòcrates(460-361 a.C.) amb el principi de que “els semblants curen els semblants”.

Va ser a finals del segle XVIII quan Hahnemann, metge alemany, va iniciar l’estudi i l’experimentació que va portar al desenvolupament de l’Homeopatia moderna.

L’Homeopatia és una MEDICINA NATURAL que utilitza substàncies pròpies del regne vegetal, mineral i animal. Els principis actius dels medicaments s’obtenen a partir de plantes (Arnica, Calendula, Pulsatilla, Aconitum, Hypericum…), minerals (Ferrum Phosphoricum, Kalium Bichromicum, Arsenicum Album…) i alguns animals (Apis, Sepia oficinalis, Lachesis, Vípera redi…).

No ens hem de preocupar pels seus origens verinosos o tòxics ja que els remeis homeopàtics, tan diluïts, en cap cas representen un perill per a la salut.

L’HOMEOPATIA es basa en 3 Lleis fonamentals

  • LLEI DE LA SIMILITUD I LA INFINITESIMALITAT: Una substància que pot ser tòxica per una persona sana a grans dosis, també té el potencial de curar el mateix problema que provoca si s’administra a dosis mínimes. Exemple: L’Ipecacuana, a dosis altes és un vomitiu, al contrari que a dosis mínimes que serveix per curar els vòmits.
  • LLEI DE LA TOTALITAT: L’Homeopatia és una medicina holística, en el sentit que observa i tracta al pacient en tot el seu conjunt. Considera la ment, les emocions i els diferents òrgans i sistemes que estan interconectats.

L’Homeopatia ens ofereix la possibilitat d’exercir una medicina propera al pacient, amb la necessitat de comprendre el seu patiment més íntim, no només mantenint una actitud receptiva i empàtica, sinó també, perque en la comprensió d’aquest patiment profund s’hi troba el fonament d’un possible guariment, mitjançant l’administració d’un remei similar al seu nucli de patiment.