Homeopatia

[:ca] El nom HOMEOPATIA va ser introduit per Samuel Hahneman (1755-1843), a partir de dues paraules gregues: homoios que vol dir “semblant” i pathos“patiment”“HOMEOPATIA” vol dir “patiment similar”, concepte que ja va introduir Hipòcrates(460-361 a.C.) amb el principi de que “els semblants curen els semblants”. Va ser a finals del segle XVIII quan Hahnemann, metge alemany, va iniciar l’estudi i l’experimentació que va portar al desenvolupament de l’Homeopatia moderna. L’Homeopatia és una MEDICINA NATURAL que utilitza substàncies pròpies del regne vegetal, mineral i animal. Els principis actius dels medicaments s’obtenen a partir de plantes (Arnica, Calendula, Pulsatilla, Aconitum, Hypericum…), minerals (Ferrum Phosphoricum, Kalium Bichromicum, Arsenicum Album…) i alguns animals (Apis, Sepia oficinalis, Lachesis, Vípera redi…). No ens hem de preocupar pels seus origens verinosos o tòxics ja que els remeis homeopàtics, tan diluïts, en cap cas representen un perill per a la salut.

L’HOMEOPATIA es basa en 3 Lleis fonamentals

  • LLEI DE LA SIMILITUD I LA INFINITESIMALITAT: Una substància que pot ser tòxica per una persona sana a grans dosis, també té el potencial de curar el mateix problema que provoca si s’administra a dosis mínimes. Exemple: L’Ipecacuana, a dosis altes és un vomitiu, al contrari que a dosis mínimes que serveix per curar els vòmits.
  • LLEI DE LA TOTALITAT: L’Homeopatia és una medicina holística, en el sentit que observa i tracta al pacient en tot el seu conjunt. Considera la ment, les emocions i els diferents òrgans i sistemes que estan interconectats.
L’Homeopatia ens ofereix la possibilitat d’exercir una medicina propera al pacient, amb la necessitat de comprendre el seu patiment més íntim, no només mantenint una actitud receptiva i empàtica, sinó també, perque en la comprensió d’aquest patiment profund s’hi troba el fonament d’un possible guariment, mitjançant l’administració d’un remei similar al seu nucli de patiment. [:es]

El término “HOMEOPATÍA” fue introducido por Samuel Hahneman (1755-1843), a partir de dos palabras griegas: homoios que significa “similar” y pathos, “sufrimiento”. “HOMEOPATÍA” significa “sufrimiento similar”, concepto que ya introdujo Hipócrates (460-361 aC) con el principio de que “los semejantes curan los semejantes”.

Fue a finales del siglo XVIII cuando Hahnemann, médico alemán, inició el estudio y la experimentación que llevó al desarrollo de la Homeopatía moderna.

La Homeopatía es una MEDICINA NATURAL que utiliza substancias propias del reino vegetal, mineral y animal. Los principios activos de los medicamentos se obtienen a partir de plantas (Arnica, Caléndula, Pulsatilla, Aconitum, Hypericum …), minerales (Ferrum Phosphoricum, Kalium Bichromicum, Arsenicum Album …) y algunos animales (Apis, Sepia oficinalis, Lachesis, Vipera Redi …).

No hay que preocuparse por sus orígenes venenosos o tóxicos ya que los remedios homeopáticos, tan diluidos, en ningún caso representan un peligro para la salud.

LA HOMEOPATÍA se basa en 3 Leyes fundamentales

LEY DE LA SIMILITUD Y LA INFINITESIMALITAT: Una substancia que puede ser tóxica para una persona sana a grandes dosis, también tiene el potencial de curar el mismo problema que provoca si se administra a dosis mínimas. Ejemplo: El Ipecacuana, a dosis altas es un vomitivo, al contrario que en dosis mínimas que sirve para curar los vómitos.

LEY DE LA TOTALIDAD: La Homeopatía es una medicina holística, en el sentido que observa y trata al paciente en todo su conjunto. Considera que la mente, las emociones y los diferentes órganos y sistemas , están interconectados.

La Homeopatía nos ofrece la posibilidad de ejercer una medicina cercana al paciente, con la necesidad de comprender su sufrimiento más íntimo, no sólo manteniendo una actitud receptiva y empática, sino también, porque en la comprensión de este sufrimiento profundo se encuentra el fundamento de una posible curación, mediante la administración de un remedio similar a su núcleo de sufrimiento.

[:]
Desplaça cap amunt