Arxiu d'autors annacamps

Teràpia físico vascular (Dispositiu mèdic Bemer)

TERÀPIA FÍSICO VASCULAR (DISPOSITIU MÈDIC BEMER)

LA CIRCULACIÓ SANGUÍNEA

El nostre cor bombeja entre 4 i 6 litres de sang per minut en repòs a través del sistema circulatori. Una àmplia xarxa de vasos sanguinis assegura el reg sanguini de tot el cos de manera que tots els òrgans i teixits i fins a cada cèl.lula individual puguin ser subministrats amb oxigen i nutrients vitals, i al mateix temps els productes metabòlics i de degradació puguin ser eliminats.

SISTEMA VASCULAR

Com més allunyats estan els vasos sanguinis del cor, més ramificats i més petits es tornen. Els vasos sanguinis de gran diàmetre són principalment responsables del transport i el flux continu de sang, mentre que els vasos sanguinis petits, també coneguts com microvasos, s’encarreguen del proveïment de les cèl.lules i del transport dels productes metabòlics i de degradació.

Els microvasos inclouen les arterioles, capil.lars i vènules. Els capil.lars són els vasos d’intercanvi del nostre cos. Formen una estructura similar a una xarxa, anomenada àrea capil.lar. Quan la sang provinent de les arterioles més grans, es reparteix pels molts vasos capil.lars en l’àrea capil.lar, la pressió arterial baixa i la sang flueix només a baixa velocitat. A través de les parets fines i semipermeables dels capil.lars, es produeix llavors l’intercanvi de gas i substàncies entre la sang i el teixit circumdant. Posteriorment, la sang continua fluint a través de les vènules postcapil.lars, a les quals s’ha tornat a connectar l’àrea capil.lar. La pressió arterial i el fluxe sanguini augmenten i la sang finalment arriba al cor a través de les venes engrandides. El moviment de la sang en els vasos sanguinis es denomina flux o torrent sanguini. El flux sanguini en l’àrea dels vasos sanguinis amb diàmetres inferiors a 0,1 mil.límetres es coneix en medicina com a microcirculació.

REGULACIÓ DEL FLUX SANGUINI

El flux sanguini pot ser regulat de forma diferent en els diferents segments vasculars. Existeix una gran varietat de mecanismes reguladors tant centrals como locals. Les senyals per variar l’amplitud dels vasos poden ser transmeses per nervis vasculars(neuronal), per transmissors químics (hormonal) o mecànicament a nivell local a través de contraccions musculars (autoregulació).

IMPORTÀNCIA DE LA MICROCIRCULACIÓ

Es molt important mantenir un flux sanguini sense pertorbacions pel manteniment de la nostra salut. Si la microcirculació no funciona de forma fiable en un lloc, l’intercanvi de substàncies entre la sang i els teixits es veu afectada en aquell punt. Això significa que les cèl.lules circumdants poden no estar adequadament proveïdes amb oxigen i nutrients i que els productes metabòlics i de degradació no s’eliminen adequadament. Això perjudica la funció i el rendiment de les cèl.lules del cos afectades y dels sistemes orgànics formats per les cèl.lules. Es pot dir, per tant, que l’estat funcional d’un sistema orgànic ve determinat en gran mesura per l’estat funcional de la seva microcirculació.

EFECTES D’UNA MICROCIRCULACIÓ ALTERADA

Els canvis són lents i sovint passen desapercebuts durant molt temps. Al principi la persona pot sentir-se dèbil i amb menys energia ja que a les cèl.lules els hi manca l’energia necessària. Els músculs es regeneren pitjor després de l’esforç físic, el sistema immunitari està debilitat i, a conseqüència, la susceptibilitat a certes malalties augmenta i els processos de curació disminueixen.

A manera de resum:

-La manca persistent d’energia en les cèl.lules condueix a un debilitament del rendiment físic i mental general.

-El Sistema Immunitari està debilitat, pel que augmenta la susceptibilitat a les infeccions.

-Depenent del teixit afectat, pot haver-hi limitacions en la funció dels òrgans i trastorns crònics dels òrgans amb malalties secundàries addicionals.

-En malalties preexistents augmenta el perill d’un empitjorament del seu desenvolupament.

-Els processos regeneratius i curatius s’alenteixen.

-El límit de carga per a qualsevol forma d’ estrès disminueix. L’ estrès pot tenir un impacte negatiu més ràpid en la nostra salut física i mental.

MESURES PER MILLORAR LA SALUT VASCULAR

Estimular la microcirculació alterada és una cosa però igual de important és contrarestar les causes de la pertorbació. A més a més del tractament de les malalties subjacents (per exemple, diabetes mellitus, hipertensió arterial, augment del colesterol), els pacients s’han de repensar el seu estil de vida i els seus hàbits alimentaris i eliminar en la mesura que sigui possible les influències nocives. Això inclou evitar fumar i, si és necessari, reduir l’excés de pes. Les persones que s’alimenten de manera equilibrada, fan exercici regularment i tracten de reduir el estrès, contribueixen en gran mesura a la protecció dels seus vasos sanguinis i a l’èxit general del tractament.

MiLLORA DE LA MICROCIRCULACIÓ

La influència de la microcirculació sobre les malalties descrites i algunes altres suggereix un enfoc terapèutic: l’ estimulació dirigida de la microcirculació amb la finalitat d’ augmentar la circulació sanguínia en els vasos sanguinis més petits i així millorar l’ intercanvi de substàncies entre la sang i les cèl.lules.

El flux sanguini en els vasos sanguinis més grans pot ser parcialment regulat per medicaments, que influeixen en la dilatació i constricció dels vasos a través d’estímuls nerviosos i senyals químiques. Els microvasos en canvi, no tenen receptors per rebre aquestes senyals. Per tant, els moviments periòdics de la paret vascular de les arterioles de petit calibre no es poden controlar amb medicaments però poden ser estimulats per estímuls mecànics locals amb l’ajuda de la teràpia físico vascular.

TERAPIA FÍSICO VASCULAR

La teràpia físico vascular és una estimulació biorrítmica dels vasos sanguinis. Això requereix un dispositiu mèdic especial certificat que transmet impulsos en una seqüència temporal exactament definida i genera un camp magnètic. Amb l’ajuda d’aquest camp electromagnètic, les cèl.lules musculars en les parets

vasculars dels microvasos són estimulades a la contracció, de manera que més sang és bombejada cap a l’ àrea capill.ar.

La teràpia físico vascular s’utilitza des de fa dècades, pel que es disposa d’ amplis valors empírics.

Molts pacients reporten una millora del seu estat general de salut i un augment del benestar i rendiment. Els estudis d’observació a més a més confirmen que la teràpia físico vascular, com a tractament de recolzament, pot contribuir a l’ èxit d’una teràpia mèdica convencional.

Això inclou entre altres, el tractament de la diabetes, transtorns de cicatrització de ferides i la malaltia arterial perifèrica oclusiva. Més enllà, es mostren èxits en la teràpia del dolor, millores en els valors del son en pacients amb trastorns del son, així com un recolzament als processos de rehabilitació i regeneració.

En tots aquests anys, no es coneixen efectes secundaris de la teràpia físico vascular que puguin afectar la salut.

Depenent del quadre clínic, la teràpia físico vascular es realitza com a teràpia de cos sencer per a la millora general de la microcirculació i localment per a l’estimulació addicional dels microvasos en les regions del cos afectades. Per això es disposa de diversos mòduls d’aplicació (mòdul de cos sencer, coixí, spot, pad).

MÉS INFORMACIÓ

* Informaciones de la BGV : www.bgv-physikalische-gefaesstherapie.de * International Microvascular Net : www.imin-org.eu * Instituto de Microcirculación, Berlín/Buch : www.institute-microcirculation.com

* ESM European Society for Microcirculation : www2.szote.u-szeged.hu/esm/

Dra. Anna Camps Puig

Metgessa. Màster en Immunologia

Col.nº: 49895

Web: anna-maria-camps-puig.bemergroup.com/es

Microbiota i salut intestinal



Els éssers humans naixem axènics (sense bactèries) i som colonitzats en el moment del naixement. La naturalesa de la microbiota (composició de microorganismes) intestinal depèn de diversos factors com l’entorn bacterià en el moment de néixer, el tipus de part, la microbiota anal i vaginal de la mare, l’alimentació, l’edat gestacional del naixement, l’antibioteràpia, també de si la lactància és materna o artificial i la diversificació alimentària. Aquestes circumstàncies defineixen el nínxol ecològic per a tota la vida, tot i que hi haurà canvis en la composició de la microbiota intestinal en les diferents etapes de la vida.

Hi ha circumstàncies que poden alterar aquesta microbiota i produir una inflamació de la mucosa intestinal com poden ser una alimentació desordenada, la presa d’antibiòtics, la contaminació ambiental o mals hàbits, com el consum de tabac o alcohol. Les conseqüències seran, una disminució de la capacitat d’absorció de nutrients, aparició d’intoleràncies digestives (a la lactosa, al blat, al gluten…) i l’aparició de símptomes digestius, com gasos, dolor abdominal i restrenyiment o diarrees, a part de símptomes generals com poden ser migranyes, dermatitis, alteracions immunològiques, del sistema nerviós, etc. L’estudi quantitatiu i qualitatiu de la microbiota (anàlisi de femtes) permet diagnosticar, individual i específicament la presència de disbiosis (alteració qualitativa i/o quantitativa de la microbiota), així com quantificar les repercussions que aquest desequilibri té sobre la integritat de la mucosa, el sistema immunitari i els processos metabòlics.

Un tractament totalment individualitzat amb probiòtics, homeopatia i algunes recomanacions dietètiques permetrà regenerar la mucosa intestinal i restablir l’equilibri de la microbiota intestinal o el que és el mateix, recuperar la Salut Intestinal.

Dra. Anna Camps
Metgessa homeòpata
Màster en Immunologia (UB-UAB)

Síndromes de sensibilitat central i microinmunoteràpia

Els Síndromes de Sensibllitat Central (SSC) agrupen símptomes com dolor, cansament, insomni, desànim i dificultat per concentrar-se. Malalties com la Fibromiàlgia (FM), el Síndrome de Fatiga Crònica (SFC), la Sensibilitat Química Múltiple (SQM), la Electrosensibilitat o hipersensibilitat a les ones electromagnètiques entre d’altres, constitueixen aquest Síndrome que tot i tenir orígens diferents comparteixen alguns dels símptomes ja anomenats. S’observa una major prevalència entre les dones i pel fet de presentar símptomes molt variables i inespecífics fa que no se la tingui en la consideració que es mereix ni per part dels familiars ni de la classe mèdica.

S’ha corroborat mitjançant tècniques de neuroimatge que les persones que pateixen aquest Síndrome presenten ampliada la zona de recepció del dolor en el cervell el que explicaria l’elevada Sensibilitat Central que presenten aquests pacients. A la vegada, aquestes patologies, como totes les malalties cròniques, activen processos inflamatoris que per l’acció de citoquines proinflamatòries explicarien el dolor com un dels principals símptomes promovent també una disminució en els nivells de certs receptors cerebrals de serotonina, noradrenalina i dopamina que conduirien a les depressions secundàries de la malaltia. En la mateixa mesura, els quadres de depressió poden generar també dolor en sí mateixos.

L’orígen del Síndrome és multifactorial i pot anar des de tenir una predisposició genètica, a haver patit traumes físics i/o psicològics, trastorns del son, un stress continuat, antecedents de processos infecciosos que han pogut comprometre al Sistema Immunitari(epstein barr virus i citomegalovirus responsables de la mononucleosi, parvovirus B19, virus de la hepatitis…), disbiosi intestinal crònica, etc.

El tractament més utilitzat fins ara i amb resultats poc encoratjadors són els analgèsics i els antidepressius.

LA MICROIMMUNOTERÀPIA
La Microimmunoteràpia és un mètode terapèutic que té com a objectiu principal mantenir o restaurar l’equilibri immunitari mitjançant l’administració a dosis molt baixes, infinitesimals, de molècules pròpies del Sistema Immunitari, les quals s’obtenen aplicant el mètode homeopàtic de dilució i dinamització. El fet de que les dosis administrades siguin molt aproximades a les concentracions en les que aquestes substàncies actuen en l’organisme fa que els efectes secundaris siguin inexistents.

La Microimmunoteràpia permet tractar qualsevol procés o malaltia relacionada amb el Sistema Immunitari i en concret, en les malalties del Síndrome de Sensibilitat Central, modular les citoquines proinflamatòries que intervenen en les vies del dolor permetent regular el procés neuroinflamatori que es produeix i per tant, millorar-ne tant el dolor com molts dels altres símptomes presents. Finalment, destacar que la Microimmunoteràpia actua sempre d’una manera fisiològica i sense efectes secundaris.

Dra. Anna Camps
Metgessa homeòpata
Màster en Immunologia (UB-UAB)

Microimmunoteràpia: L’homeopatia per al sistema immunitari

L’Homeopatia és una medicina que obté els principis actius de plantes, minerals i/o animals. La manera de subministrar aquestes substàncies sempre és en petites dosis, d’aquí el fet que sigui una medicina suau (sense contraindicacions ni efectes secundaris) però sí molt efectiva. Permet tractar tant malalties agudes com cròniques. En algunes ocasions s´ha dit que és una medicina amb resultats lents però això és fals. El que sí es pot dir és que, en processos aguts el resultat és ràpid i en processos crònics, els resultats són més lents a causa que la millora es produeix progressivament, però es manté en el temps.

Metges i investigadors estem comprovant des de fa uns trenta anys que el Sistema Immunitari es pot reequilibrar –estimulant o frenant- amb substàncies pròpies d’aquest mateix sistema mitjançant una innovadora teràpia coneguda com a Microimmunoteràpia  en virtut de la qual aquestes substàncies es preparen segons el mètode homeopàtic. La teràpia permet tractar un ampli ventall de malalties amb l’avantatge de no tenir efectes secundaris. El camp d’aplicació d’aquesta teràpia és ampli i nombrosos pacients se n’han pogut beneficiar com a recolzament immunitari conjuntament amb els tractaments convencionals, especialment en patologies canceroses. Les patologies infeccioses especialment les de tipus viral també responen molt favorablement a aquesta teràpia que aconsegueix frenar la replicació de virus com Epstein Barr i Citomegalovirus (responsables de la Mononucleosi), herpes tipus 1, herpes tipus 2 o herpes genital, virus del papil·loma etc.

La Microimmunoteràpia és un mètode terapèutic que té com a objectiu principal mantenir o restaurar l’equilibri/homeòstasi immunitària, és a dir, del nostre sistema de defensa mitjançant l’administració de dosis mínimes de substàncies pròpies del Sistema Immunitari per arribar a resultats clínics satisfactoris per una via fisiològica.

Per acabar, cal dir que tant l’homeopatia com la Microimmunoteràpia com a Medicina Natural que són estan indicades en totes les edats, no tenen efectes secundaris ni contraindicacions i per tant, ens ofereixen ampliar les possibilitats de tractament perquè tots tinguem millor salut i així millor qualitat de vida.

ANNA CAMPS I PUIG

Metgessa homeòpata.

Màster en Immunologia.

Intolerància alimentària i disbiosi intestinal



Cada vegada més persones consulten per problemes digestius i la possibilitat de patir algun tipus d’intolerància alimentària.

La flora que resideix en un individu sa (microbiota) té moltes funcions importants: actua prevenint la invasió de microorganismes patògens, millorant la funció de les cèl.lules intestinals, reforçant el Sistema Immunitari, sintetitzant vitamines i proteïnes,etc.

Es defineix com a “disbiosi” qualsevol canvi quantitatiu o qualitatiu en la composició de la microbiota resident en el nostre organisme en relació a la que existeix en un individu sa. Aquests canvis en l’organització de la microbiota poden ser responsables de respostes errònies del Sistema Immunològic.

Les al.lèrgies i sensibilitats alimentàries poden ser un component important en malalties greus com l’artritis, el síndrome de fatiga crònica, la fibromiàlgia, malalties autoimmunes intestinals entre d’altres, a on l’exposició crònica als al.lergens pot exacerbar la patologia i obstaculitzar els processos de curació del cos.

El tracte gastrointestinal és la zona del nostre organisme més exposada a antígens externs. Per aquesta raó, resulta essencial que el Sistema Immunològic que actua en aquest lloc ho faci de manera regulada i precisa, essent capaç de crear tolerància davant d’antígens ingerits en la dieta, mentre reconeix i posa en marxa una resposta adequada en front a agents externs que puguin ser nocius. La microbiota juga un paper essencial en aquest procés immunològic. En models animals s’ha vist que la funció d’algunes cèl·lules del sistema de defensa es veu compromesa quan no existeix la flora resident habitual i que es pot restablir quan és restaurada. També s’ha demostrat que aquests microorganismes residents poden reduir processos inflamatoris locals en el lloc on es troben i contribuir a mantenir la funció de barrera tan necessària, per exemple a nivell intestinal amb la finalitat d’evitar infeccions bacterianes i malaltia inflamatòria intestinal.

Actualment es pot fer un estudi complet de disbiosi intestinal mitjançant tècniques de laboratori a partir d’una mostra de femtes i de sensibilitat alimentària mitjançant biorresonància.

El blog de l'Anna

El blog d’ ANNA CAMPS I PUIG

On trobareu diferents publicacions de diferents revistes mèdiques.