
Homeopatia
Homeopatia
la Homeopatia es pot aplicar a totes les edats i condicions, ja que no té contraindicacions ni efectes secundaris. Molt recomanable per a infants, nens, adolescents, persones adultes i gent gran.
Història
El nom Homeopatia va ser introduït per Samuel Hahnemann ( 1755 – 1843 ), a partir de dues paraules gregues, homoios que vol dir “semblant” i pathos que és “patiment”.
Homeopatia vol dir patiment similar, concepte que ja va introduir Hipòcrates ( 460-361 A.C. ) amb el principi de que els semblants curen als semblants.
Va ser a finals del segle XVIII quan Hahnemann, metge alemany, va iniciar l’estudi i l’experimentació que va portar al desenvolupament de la homeopatia moderna.
Medicina natural
L’Homeopatia és una medicina natural que utilitza substàncies pròpies del regne vegetal, mineral i animal.
principis actius
Els principis actius s’obtenen a partir de plantes ( Arnica, Calèndula, Pulsatilla… ) minerals ( Ferrum, Kalium… ) i animals ( Apis, Sepia…)
A qui va adreçada
L'Homeopatia es pot donar a totes les edats i condicions, ja que no té contraindicacions ni efectes secundaris.

Embarassades i Nadons
Embarassades: nàusees, vòmits, alteracions circulatòries, infeccions.,etc.
Nadons: còlics lactant, protecció vacunal, infeccions respiratòries (bronquiolitis … )

Nens i Adolescents
Nens: Patologies infeccioses ORL (otitis, amigdalitis,laringitis … ), respiratòries (refredats,bronquitis). problemes digestius, pell (dermatitis
atòpica), insomni.
Adolescents: Cansament, dèficit d’atenció,manca de motivació, tristesa …

Adults i Gent Gran
Adults i gent gran: lnfeccions diverses, al.lèrgies, digestiu, circulació(hemorroides, varius )
Depressió, migranya, artrosi, artritis , cervicàlgies i lumbàlgies …
Homeopatia
Com es fa un diagnostic
La Llei de la Similitud i la infinitesimalitat ens permeten fer el diagnòstic del remei homeopàtic que va en relació amb la malaltia i amb els símptomes del malalt. la llei de la Totalitat ens permet fer el diagnòstic del malalt estudiant:
– La constitució: limfàtica, sanguínia, biliosa i nerviosa (tipologies hipocràtiques.)
– El temperament: està íntimament relacionat amb les tipologies.
-Diàtesi o terreny: és la predisposició que té un
organisme de reaccionar d’una manera determinada davant una agressió (infecció, stress, pena … ) i ve determinat per l’herència i també per la història o procés de les malalties que ha tingut la persona. Es consideren els terrenys següents: La Psora, el Tuberculinisme, la Sicosi i la Luesi.
Tot aquest procés diagnòstic es fa juntament amb el diagnòstic mèdic-clínc de la malaltia.
