Es defineix com a “disbiosi” qualsevol canvi quantitatiu o qualitatiu en la composició de la microbiota resident en el nostre organisme en relació a la que existeix en un individu sa. Aquests canvis en l’organització de la microbiota poden ser responsables de respostes errònies del Sistema Immunològic.

Les al.lèrgies i sensibilitats alimentàries poden ser un component important en malalties greus com l’artritis, el síndrome de fatiga crònica, la fibromiàlgia, malalties autoimmunes intestinals entre d’altres, a on l’exposició crònica als al.lergens pot exacerbar la patologia i obstaculitzar els processos de curació del cos.

El tracte gastrointestinal és la zona del nostre organisme més exposada a antígens externs. Per aquesta raó, resulta essencial que el Sistema Immunològic que actua en aquest lloc ho faci de manera regulada i precisa, essent capaç de crear tolerància davant d’antígens ingerits en la dieta, mentre reconeix i posa en marxa una resposta adequada en front a agents externs que puguin ser nocius. La microbiota juga un paper essencial en aquest procés immunològic. En models animals s’ha vist que la funció d’algunes cèl·lules del sistema de defensa es veu compromesa quan no existeix la flora resident habitual i que es pot restablir quan és restaurada. També s’ha demostrat que aquests microorganismes residents poden reduir processos inflamatoris locals en el lloc on es troben i contribuir a mantenir la funció de barrera tan necessària, per exemple a nivell intestinal amb la finalitat d’evitar infeccions bacterianes i malaltia inflamatòria intestinal.

Actualment es pot fer un estudi complet de disbiosi intestinal mitjançant tècniques de laboratori a partir d’una mostra de femtes i de sensibilitat alimentària mitjançant biorresonància.